Parlen els pinzells

“Vaig començar a treballar en aquest projecte fa uns quatre anys quan em vaig posar a estudiar història, geografia i altres àrees. Es tracta d’un viatge en el temps, de situacions i fets del passat, però que en els dilemes que es plantegen podríem reconèixer el pre­sent”.

“Se sap molt poc sobre aquestes tècniques que s’han perdut, i mai es ‘rebaixarien’ a copiar alguns dels clàs­sics, una pràctica que servia antigament per a avaluar i desemmascarar molts falsos profetes, perquè en rigor, per a autoproclamar-se representant de la innovació o de l’avantguarda artística caldria demostrar que hem superat el que uns altres han fet abans. I aquest exa­men no el resistiria pràcticament ningú”.

“És la virtut del realisme en la pintura, i també de la literatura i del teatre… el nostre cervell racional i les nostres fibres sensibles més dormides es desperten i es deixen emportar d’una forma quasi submisa allà on ens diguen els nostres sentits, ulls, oïdes, tacte… so­bretot si en aquesta visió regna l’harmonia, com notes musicals que s’enllacen les unes amb les altres for­mant un sol acord, com la bellesa d’una equació ma­temàtica resolta: és la perfecció, quelcom que acosta alguns potser una mica més a aquesta divinitat, sola­ment reservada als déus. No obstant això, ho sabem perfectament, no tot el que crea l’home evoca aquesta magnificència ni ens fa viatjar”.

“Mentre els nostres ulls formen imatges sobre el teló de cèl·lules cerebrals, especialitzades en la recepció d’ones electromagnètiques que captem en forma de llum i color, el ‘Realisme’ serà una manera òptima per a comunicar amb els altres. Som, inevitablement, és­sers audiovisuals”.

[*] extractes d'entrevistes amb Muñoz Vera

La llum de l’Alhambra
Des d’Egipte a Al Andalus passant per la Grècia antiga. La llum intervé en la gestació mateixa de les obres pictòriques com un factor dominant i revelador. La naturalesa s’imposa en la seua magnificència i en el seu poder, en la seua fúria i en la seua inabastable bellesa. Els elements n’expandeixen la manifestació i generen les imatges que l’artista ha de modelar i dominar, sintetitzar i harmonitzar en l’acte sumari de la pintura, un gest d’altivesa implícita a la recerca de la permanència i la inalterabilitat lluitant amb les pròpies eines davant un Tànatos present, amb la seua fascinació, en totes les mitologies i en tots els temps. Cap ruïna està quieta mentre la banye la llum.

El Mediterrani i els camins d’aigua
El perfeccionament de l’art de marejar va permetre el desenvolupament de ciutats portuàries i punts estratègics intercomunicats per una fructífera activitat comercial a través de tots els litorals. Connectant les dues portes d’entrada al Mare Nostrum –Estret de Gibraltar cap a Ponent i Mar Roig cap a Llevant- embarcacions procedents de totes les nacions del món conegut intercanviaven productes, ciències, art, tecnologies i mentalitats, formes de veure la fusió, de les quals anaven a florir algunes de les civilitzacions més notòries de la història de la humanitat. Hem de pensar en els camins d’aigua com en els gots comunicants, la limfa conductora del pensament humà, sense oblidar els grans rius, de l’Amazònia al Ganges, des del Nil fins al Tigris.

Bodegons i naturaleses vives
Els objectes reunits sota l’ull de l’artista contenen el seu propi relat, la multiplicitat recoberta d’una pàtina d’història. Més enllà del seu estricte valor material, bellesa o datació, cadascun dels elements d’un bodegó dialoga amb els altres, busca embastar-se en un discurs que s’informa sobre les més justes lluites humanes i els desencadenants dels canvis en la història. En les mans dels seus protagonistes memorials van ser “una arma carregada de futur”: del llibre al telescopi, de l’astrolabi a la cítara. Avui, en l’aparent quietud de les composicions, constitueixen el més poderós símbol de continuïtat. La pertinència del motiu clàssic de vanitas en la societat contemporània s’alça com un reclam incontestable contra tota supèrbia i abús de poder.

De la pintura a la fotografia
Quin és veritablement el punt que diferencia la pintura realista d’una imatge fotogràfica o un dibuix realista d’una fotografia en blanc i negre? L’error és confondre Realisme amb realitat o Realisme amb imatge real. Cal discriminar radicalment la imatge pictòrica de la imatge fotogràfica, diferenciar ambdues creacions humanes segons els aspectes científics inherents a cada procés de creació. La seqüència dels processos de creació mai han d’amagar-se, i fomentar –ne l’anàlisi crítica i les verificacions és part consubstancial al comportament ètic de l’artista, a l’assumpció descarnada de la seua veritat estètica, el plànol virtual on lluiten el seu imaginari i el seu talent.