Va nàixer a Holguín, Cuba, el 1950, de pares d’ascendència barcelonina i mallorquina. De formació bàsicament autodidacta, va estudiar piano i va ser deixeble de l’escultor Tomás Oliva en cursos de disseny i altres matèries artístiques. Va treballar en el Museu Nacional de Belles Arts de l’Havana, on va realitzar les primeres exposicions temàtiques sobre la dansa i el ballet. El 1982 emigra i s’instal·la definitivament a Europa. Crític de dansa del periòdic El País des de fa 29 anys, va viure abans a Milà, on va treballar en l’estudi d’arquitectura de Vittorio Garatti, a qui considera el seu principal mestre. Va exercir entre 1989 i 1992 el càrrec d’assessor nacional executiu de la Dansa del Ministeri de Cultura espanyol i va redactar un avantprojecte de dansa i ballet per a l’Expo Universal 1992 de Sevilla; va dirigir el festival Bailar España a Rússia i Itàlia (1988) i l’Homenatge pel Centenari d’Antonia Mercé “La Argentina” (1989), així com el Congrés Internacional sobre l’Escola Bolera (1992); també va escriure per als toms del segle XX de l’Enciclopedia Treccani (Roma). Corresponsal a Espanya de les revistes Balletto Oggi (Itàlia) i Ballet2000, Salas és professor d’Història de la Dansa en el Màster de l’Institut de Musicologia de la Universitat Complutense de Madrid, i eventualment ha realitzat dissenys d’escenografies i vestuaris d’òpera i ballet per a diversos teatres d’Europa i Amèrica; ha col·laborat amb el Teatre Mariinski de Sant Petersburg, el Balletto di Torino i el Balletto di Sicilia en produccions sobre Goya, Andy Warhol, Caravaggio i Pier Paolo Pasolini, respectivament. Entre altres reconeixements, ha rebut la Medalla Honorífica de l’Acadèmia Nacional de la Dansa de Roma; el Premi del Festival Internacional de Ballet de Miami, la Medalla del Premi a la Difusió de la Cultura de la Dansa (Fundació Jia Ruskaja de Roma) i el Diploma de Mèrit de la Taula dels Crítics d’Art i Ballet de Sant Petersburg (1995). Ha publicat a Espanya els llibres de contes Ahora que me voy (Ed. Libros del Alma, Madrid 1996), i ha traduït a l’italià amb el títol Gelati di passione (Edizione Voland, Roma, 2001) i El eunuco de marmol (Ed. La hoja del monte, Madrid, 2011). Al desembre de 2002 va aparèixer la seua primera novel·la: Florinda y los boleros de cristal (Ediciones de la Tempestad, Barcelona), amb pròleg de Guillermo Cabrera Infante. En Ediciones Cumbres, amb l’assaig Más allá del escenario: el ballet “Muerte de Narciso” de Alicia Alonso (2012), va inaugurar els Cuadernos Terpsícore.